Editorial

Publicada al núm. 483 – maig 2023

Pocs dies abans de les pròximes eleccions municipals i en mig de la campanya electoral oficial, les incertituds quant als resultats són poques. Malgrat la falta d’enquestes en l’àmbit local que permetin saber, o intuir, quines seran les decisions que prendran els votants, no es preveu cap daltabaix en la composició global del Consistori santjustenc. Hi pot haver alguna sorpresa, però.

Les campanyes electorals reals, aquelles que duren tota la legislatura, acostumen a dur l’estat d’ànim dels ciutadans, dels electors en definitiva, cap als terrenys que interessen els partits, especialment els de govern. La política es basa avui dia a dirigir el discurs a través de l’ús abusiu dels mitjans al seu abast. En això, els governs municipals i els partits hi tenen la mà trencada.

Els temes i els projectes acostumen a ser aquells que interessen als partits, en la seva dimensió més àmplia i més allunyada de la realitat dels pobles. Els temes, projectes i interessos que promouen els aparells dels partits sovint estan lluny del que demana el territori. Els ciutadans moltes vegades tenen la sensació –ens atrevim a dir la certesa– que moltes de les polítiques que se’ls imposen i de les decisions que es prenen, pretesament en el seu benefici, obeeixen més a la conveniència de partit –en el nostre cas de l’àmbit metropolità– que no pas a la del territori.

A Sant Just, sembla que no passi mai res i que tot flueixi suaument, com si naveguéssim per un riu d’aigües amansides. A Sant Just no tenim riu i la riera baixa eixuta. Per això, la sensació que tot està sota control no és bona, quan no s’afronten alguns problemes que la població ja es plantejava fa un munt d’anys i que, així i tot, segueixen sense solució.

A les pròximes eleccions s’hauria d’estar dilucidant quin ha de ser el Sant Just del futur. En definitiva, si ha de continuar creixent sense aturador, o cal repensar el model. El continuisme, els pedaços, les propostes quirúrgiques o simplement estètiques, adreçades a mantenir l’stato quo, no serveixen per a transformar radicalment una realitat, un urbanisme, que cada cop allunya més els ciutadans de les seves arrels i del seu sentiment de pertinença.

Hem de votar, sí, però no sembla que la prioritat en les propostes que se’ns presenten sigui la de fer un pensament, fer un replantejament radical, una aturada. Més aviat, sembla que continuem fugint cap endavant, sense qüestionar res ni ningú. El vot té molt de poder. Assumim la perspectiva de poble.