Editorial

Publicada al núm. 484 – juny 2023

La victòria del PSC a Sant Just és incontestable. Té un component local, de la manera de fer pròpia, però no tant. Hi ha un component una mica de sorpresa i una altra part de presumpte, si ens atenim als minsos resultats de l'oposició. La seva victòria ve de més enllà dels límits del terme municipal. És, en bona part, la d'un model de gestió del territori i de fer política que el socialisme català domina, sobretot, a l'àmbit metropolità i urbà. No compten tant les persones com la fiabilitat del partit.

El PSC basa la seva hegemonia en una monolítica estructura, indestructible i compacta. L'estabilitat, l'absència d'esquerdes i una implantació superlativa en l'àmbit urbà són les que li donen la força de la pervivència. Són potser, els socialistes catalans, l'excepció a la tònica secular de les esquerres de barallar-se estèrilment entre si per repartir-se ves a saber quines quotes de fracàs.

Els electors valoren cada cop més l'absència de divisions fratricides. Semblaria que no importa tant la ideologia com la credibilitat. En això, el PSC és un mestre, per molt que pesi als seus oponents de tot signe, engrescats en lluites intestines i disputes infantils. Fins i tot, els seus germans de sang de més enllà de l'Ebre n'han de prendre nota.

La victòria socialista a Sant Just té una mica de tot plegat. Viuen instal·lats en una plàcida hegemonia, guanyada al llarg de 40 anys d'assolir l'alcaldia. Al principi, fins i tot sense ser-ne la força hegemònica, gràcies a aglutinar al seu voltant pactes amb altres companys de viatge. No tot és mèrit d'una bona gestió. La propaganda descarada i l'efecte metropolità, aspectes on són àmpliament dominadors innegables, aporten un plus que la sola gestió de l'àmbit municipal no justifica prou.

El PSC ha guanyat a Sant Just, sí. De forma clara i indiscutible, sí. És de desitjar que això no es converteixi en un xec en blanc que els atorgui la immortalitat o la supremacia eterna, en nom d'una millor salut democràtica. Les grans majories s'interpreten com a èxits, però no són bones per al conjunt de la població, ni per a la seva salut mental.

Guanyar per golejada, de vegades fa caure en eufòries excessives. Guanyar l'etern rival amb diferència àmplia de gols fa que moltes vegades ens creiem el millor equip del món, fins que la realitat ens posa a lloc la setmana següent, perdent amb el cuer. Bé faria el nou govern de no semblar tan descaradament partidista com el butlletí municipal, atorgant un mèrit excessiu a l'alcalde Basagañas que no li escau. No cal tanta manipulació.