(Publicada al núm. 481 – març 2023)

Després del seu primer any com a president de l’Ateneu de Sant Just, parlem amb Miquel Obradó per saber com ha estat la incorporació de la nova junta.

Com vas arribar a ser candidat a la presidència de l’Ateneu?

Uns membres de la junta actual vàrem detectar que tocava renovar, tant sí com no. Ens vàrem estructurar, un grup de socis, per mirar d'elaborar una candidatura que no només fos de consens, sinó que tingués un mínim projecte. Quan l’equip va estar confeccionat, em van proposar que em fes càrrec de la presidència i després de pensar-m’ho en unes 48 hores, aquí estem.

Quin balanç en feu d’aquest primer any?

La junta anterior va deixar més que endreçada la casa, l'edifici, les estructures, les normatives, les necessitats, etcètera. Nosaltres vam assumir el repte de donar vida a les activitats de cada dia. A més a més, se’ns hi van afegir també alguns altres que no estaven previstos, com el tema de les obres, per a les quals s'han hagut de pensar i repensar finançaments. Bé, hem estat força ocupats.

Quins canvis heu dut a terme i què heu mantingut?

En l’àmbit d'activitats, s'ha mantingut absolutament tot, però se n’han ampliat algunes. Un objectiu importantíssim era intentar recuperar la quantitat d'alumnes de l'Escola de Música, que encara no s'ha recuperat de la pandèmia. El segon ha sigut el tema de la comunicació, amb el canvi d'imatge corporativa. Les coses antigues no s'han de canviar, però sí que es poden millorar i es pot donar més visibilitat i modernitat. Aquest procés encara va per llarg, per capacitat i per pressupost.

De què esteu més satisfets i de què no tant?

Estem contents de detectar que les seccions i els socis ens segueixen i, en conseqüència, ens critiquen, la qual cosa vol dir que ens estem movent. Qualsevol crítica, ara com ara, ens esperona perquè a la vegada ens ajuda a corregir la direcció. No hi ha hagut cap crítica destructiva. Això és un gran avantatge i un gran suport a tota la junta. No podem estar mai satisfets de tot el que es fa. En una entitat d'aquesta dimensió, per la qual cada dia passen més d'un centenar de socis, en què cada setmana es fan activitats i on tots els que gestionem no som experts, sempre penses que es podria haver fet millor. Faria il·lusió veure aviat que tot comença a sortir més rodat.

Vau anunciar un pla d’acció per activar l’entitat abans dels cent dies de mandat, però mai es va presentar. Per què?

Crèiem que en cent dies seríem capaços de presentar un pla, però evidentment no va acabar sent així. A la propera assemblea es presentarà, tot i que també haurà de ser un pla amb les costures flexibles. Hem de ser conscients que si volem créixer, si ens volem ampliar, si ens volem rejovenir, si volem tot el que volem, com que no som professionals no tenim més remei que fer allò de prova i error. És impossible fer un pla d'una rigidesa i d'una metodologia com una obra estructurada. Una entitat com la nostra és plena d'aportacions. Hem de ser oberts i escoltar tot el possible.

Com són les relacions entre Ateneu i Ajuntament actualment?

Sorprenentment, ben obertes i de total col·laboració. He de dir que no he tingut mai massa confiança que l'administració tingui una certa dosi de flexibilitat. Però ara tenim molta i molt bona interlocució. Qualsevol tema que ens surt, previst o imprevist, ens trobem amb gent oberta i disposada a parlar-ne. De moment no em puc queixar. Però si un dia me n’he de queixar, ho faré.

Quin voldries que fos el paper de l’Ateneu en la gestió de la futura sala Teatre Ateneu?

Ens agradaria que fos el màxim possible, però som conscients de les limitacions que tenim. Vam presentar a l’Ajuntament el projecte de col·laboració i d’infraestructures que creiem necessàries i el van veure amb el compromís d'estudiar-lo a fons i veure què se'n podia fer. Es va acceptar pràcticament tot el que proposava. S’està buscant la manera perquè l’Ajuntament sigui el propietari patrimonial, però ni ells ni nosaltres en aquest moment disposem dels estaments o personal tècnic per gestionar l’obra. Quan sapiguem quines eines i recursos econòmics ens donen, podrem acabar de perfilar i elaborar fins a quin punt ens en fem càrrec.

Quin ha de ser el paper de les seccions a l’Ateneu i com han de ser les relacions entre societat i seccions?

L’Ateneu no s'entén sense seccions. És evidentíssim que fan un percentatge molt elevat d'activitats, en comparació amb els serveis centrals. Les activitats que fan les seccions estan més encarades als seus afiliats que no pas al públic general. Sabem que la junta directiva ha de tenir una relació directa amb les seccions. Encara no estem contents, volem tenir-la més propera, però hem fet el que hem sabut. De moment, s'ha aconseguit d'interrelacionar-les entre elles, fent activitats conjuntes. Serà una tasca de temps, perquè no hi ha costum, però ens sembla que val la pena treballar en aquest sentit més col·laboratiu.

Què esteu fent, o què plantegeu fer per atreure un públic més jove?

És una de les obsessions que tenim, perquè volem rejovenir l'entitat. Aquest ha de ser el futur perquè la casa tingui vida pròpia i sobretot moderna i actual. Ressalta tot el tema de les activitats per a famílies i canalla, perquè si aconsegueixes atreure la canalla, que és molt fàcil d'engrescar-se, vindrà de la mà del papa i de la mama. El nivell de participació ha crescut notablement, el cinema infantil ha omplert la sala. També s'ha fet visible que l'Ateneu és capaç d'organitzar coses per a tothom. Aquesta obertura cap al veïnat és un altre dels camins que ens ajudarà a rejovenir l’entitat.

El futur de l’Ateneu passa per una professionalització de la gestió, més enllà de la junta?

Si no una professionalització a curt termini, sí que penso que seria bo que hi poguéssim incorporar professionals d'algunes coses concretes. Seria útil per exemple una persona amb coneixements financers, o una altra que vingués del món del teatre. Ens ajudaria a agilitzar la feina.

Què voleu que signifiqui l’Ateneu per al poble?

Ja ho és, però volem que sigui el punt de referència de la cultura al poble. Ens ha semblat detectar que l’Ateneu és vist com una societat privada i tancada. Volem que el poble es vagi adonant que sí, que hi ha un grapat de socis, que això és una entitat privada, però que tenim les portes obertes, i no només per quedar-se a la primera planta i al restaurant. Volem generar confiança. Volem que aquella família que no sap què fer el diumenge a la tarda amb la canalla, es pregunti “Escolta, què fa avui l'Ateneu?” i vingui. Hem de transmetre aquesta imatge que l'Ateneu també pot tenir usuaris.

El perfil

Miquel Obradó Dalmau (Barcelona,75). Viu a Sant Just des de 1980. Casat, amb tres fills i quatre nets. Va començar a treballar als 14 anys, en acabar el batxillerat i no ha parat fins a l’any 2009 que el van jubilar. Sempre ha treballat a la privada. Va compaginar la feina amb els estudis d’Enginyer Tècnic Industrial per la UPC (1969). El 1977 es va graduar en Gestió i Direcció d’Empreses.

Aficions: Viatjar i el cant coral

Un llibre:La Maternitat d'Elna, d’Assumpta Montellà

Una cançó:L'Al·leluia del Messies, de Händel

Una obra de teatre:Pedra de tartera, de Maria Barbal

Una pel·lícula:Los puentes de Madison, amb Clint Eastwood i Meryl Streep

Un programa de TV: TN Migdia