Abans de ser-ne president, quina era la teva vinculació amb l’Ateneu i amb Sant Just?

Bàsicament, a través de l’Orfeó. De fa uns 7 anys que soc cantaire. A Sant Just Vaig hi venir a viure el 1981 i durant la meva vida professional he estat permanentment viatjant i, per tant, molt deslligat. M’hi he retrobat des que em vaig jubilar, ara fa uns 15 anys. Primer em vaig vincular amb el món de la política. En aquells moments pensava que seria la meva vocació, fins que un dia m’hi vaig desvincular totalment, cosa que no m’ha passat amb l’Ateneu.

Què té d’especial l’Ateneu de Sant Just? Com el definiries?

No és fàcil. A l’Ateneu li veig dues ànimes. La de tota la vida, molt consolidada, la dels socis i els qui estan integrats en les seccions, sobretot les més proactives. I una altra, que jo veia bastant desarrelada de la realitat de l’Ateneu com l’obertura al poble, què en pensa la població. Fins fa dos anys, es veia com una entitat privada on només entraven els socis, amb l’excepció que es podia anar a un restaurant que té el mateix nom. La nostra obsessió és l’obertura al poble. Cada vegada més detectem que en les activitats hi ha més gent que no són socis i, fins i tot, que són de poblacions veïnes.

Quan vàreu prendre possessió, l’actual Junta va anunciar un full de ruta al cap de 100 dies per guiar el futur de l’entitat. Fa 2 anys i mig d’això i no l’hem vist com a tal. Quina és la línia d’actuació que esteu seguint?

Efectivament, no s’ha fet el full de ruta. Ho atribueixo a què ens va més de pressa la realitat que la capacitat de projectar. Sorgeixen idees noves, projectes, gent que es vol integrar, activitats de les seccions. Dins de la línia d’obertura i de donar cabuda a tot allò que creiem que ens encaixa, busquem la manera d’adaptar-ho. En aquest moment, tenim un projecte que crec que serem capaços de tirar endavant aviat, que afecta l’àrea de teatre i musicals. Hi volem donar un impuls molt fort perquè veiem que cada vegada tenim més gent amb ganes de participar, i perquè els responsables de les activitats de teatre les volen fer créixer. Per exemple, Pastorets està agafant una força que ja ens està sobrepassant. Hi ha il·lusió en els grups de fer un projecte de produccions pròpies.

L’Ateneu està fent un gran esforç per generar més activitats, per atraure més públic. Respon la població i els socis a la major oferta?

Amb nombre i amb freqüència, segur que sí. Cada vegada veiem més públic nou, que no coneixem, i que no són socis. En algunes activitats, hem arribat a percentatges d’un 85 % de no socis. On l’assistència de socis creix més és en les activitats que organitzen les seccions. A hores d’ara, estem corrent el risc de fer una sobreprogramació. Abans era una activitat més de cap de setmana, i no tots, i ara entre setmana hi ha moltes activitats que són interessants.

L’entitat està fent un esforç comunicatiu i organitzatiu sense precedents. Quines són les claus i els objectius de tot plegat? Resultats?

L’esforç comunicatiu era imprescindible. S’ha escomès una tasca tremenda, amb un pressupost notable. Una part molt important s’ha centrat a actualitzar la pàgina web i també en les xarxes. Però no podem oblidar el paper i el correu electrònic. Els estem potenciant. Estem fent una mena de calendari mensual que es col·locaria en el vestíbul, a peu de carrer.

L’esforç organitzatiu té dos aspectes bàsics. Un seria l’administratiu comptable. Estem passant d’una comptabilitat estrictament segons el pla general comptable a una d’analítica, on es pugui saber el resultat de cadascuna de les seccions o àrees. L’altre afecta sobretot l’escola de música. A través d’un nou programa de gestió estem organitzant millor les pre-inscripcions i els horaris, i també el control d’assistència. Quant a la gestió de les activitats, estem automatitzant la captació de les informacions per a facilitar l’elaboració de les comunicacions, a partir d’un formulari i una aplicació.

Malgrat els esforços, no s’està aconseguint atraure els joves a fer-se socis. Per què no funciona?

Bàsicament, hem definit tres problemes. El públic, en general, té la percepció que l’Ateneu no és una entitat pel jovent. Ni per l’ambient, ni per la música ni pel missatge, el jovent interpreta que no és casa seva. Un altre problema és l’enorme diversitat d’oferta lúdica que tenen a l’abast, la qual cosa fa que no els passi pel cap tancar-se dues hores a l’Ateneu. I la tercera, per on pensem que començarem a treballar, és que sigui el mateix jovent qui organitzi les seves activitats a la casa. Prenem l’exemple del que ha succeït amb la SEAS jove.

Les seccions tenen un pes específic molt elevat en el dia a dia de l’Ateneu. Quin ha de ser el seu paper de futur?

És una absoluta realitat que les seccions són les que aglutinen el quefer de la casa. Sense elles, l’Ateneu no tindria sentit. L’entitat ha anat creixent a partir de les seccions. No tinc consciència que cap d’elles hagi minvat en activitats, ni en la seva qualitat. Exemples poden ser el Club Literari, o la SEAS amb la secció jove o la infantil. Fins i tot, creixen els participants a Arteneu. S’estan activant les seccions de teatre i l’escola de música també ha crescut.

Quin és el pressupost de l’Ateneu?

Gairebé mig milió d’euros.

Des de quan no s’apugen les quotes dels socis? Per què?

Fa molt que no s’apugen. Hi ha moltes coses que no es revisen i que cal posar al dia. El 2025 volem escometre un canvi de quotes, de nivell i ben fet. Una entitat com la nostra no rep ajuts fiscals. Si aconsegueixes la conversió en entitat d’interès públic, s’aconsegueixen desgravacions molt significatives de la quota de l’entitat. Hi estem treballant, però és un procediment feixuc.

D’aquí a 2 anys, potser veurem el final de les obres del Teatre Ateneu, propietat de l’Ajuntament. Vau presentar a l’Ajuntament un projecte de col·laboració. Veus del Consistori han reconegut que l’Ateneu haurà de tenir un pes rellevant en la seva gestió i/o programació. S’hi ha avançat?

La idea original va sorgir d’un membre de la junta. Més endavant, vam detectar que l’interès, per part del Consistori va per aquí. Això ens va fer plantejar que, tard o d’hora, hauríem de trobar-hi una resposta. Vam crear un grup de treball, amb algun ajut extern, per decidir el què. En el fons, tots tenim una llumeta que ens diu «hem de fer-ho, però és molt gros».

Les últimes paraules de l’Ajuntament van ser en positiu, en el sentit que ha de ser una entitat privada i ha de ser l’Ateneu per moltes raons. Nosaltres en tenim ganes. Més que preguntar-nos sí o no, acabarem dient «com hem de fer-ho perquè acabi sent un sí». Si no pugem en aquest tren, serà una pena. Hem d’aprofitar que a l’altra banda hi ha una actitud proactiva.

La subvenció que rep l’Ateneu de l’Ajuntament, es correspon amb la importància i la història de l’entitat? Hi ha perspectives de millora?

No. Hi ha possibilitats de millora? Sí. Els hem fet una proposta d’un 60% d’increment. No sé fins a on arribarà. La promesa que tenim és que la resposta al que demanem serà sí i no serà ridícula.

En quin punt estan les relacions amb l’Ajuntament? S’ha avançat en la definició del Conveni?

L’esforç que estem fent és que s’adonin que en aquest poble hi ha una casa cultural que és l’Ateneu i que l’Ajuntament ho ha d’assumir i l’ha d’ajudar de manera permanent.

El Conveni, és una bona eina d’entesa o és una cotilla per a l’Ateneu?

No hi sé veure la diferència. El conveni seria molt millor si pogués ser a llarg a termini, però no és possible perquè els governs duren quatre anys. No contempla, però, l’aparició de noves activitats no previstes. En això, és una cotilla i té mala resolució.