Amb una llarga trajectòria en el món del disseny gràfic, la il·lustració i el dibuix, Xita Camps s’ha convertit en una de les figures més actives de l’escena artística de Sant Just Desvern. Va treballar durant molts anys a Cavall Fort, ha publicat llibres il·lustrats i forma part de diversos col·lectius de dibuix. A més, lidera el grup ‘Sant Just Dibuix a Dibuix’, un espai per plasmar el municipi sobre el paper. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria i el seu amor per la il·lustració.

Com vas descobrir la teva passió pel dibuix?

Sempre he dibuixat molt. A l’escola ja em feien fer murals i dibuixos. Quan ets el nen que dibuixa bé, sempre et toca. Però professionalment vaig fer disseny gràfic, que m’agradava i em permetia viure millor. Va ser poc abans de jubilar-me que vaig descobrir els Urban Sketchers, un grup que es troba per dibuixar en directe. Ens convoquem per xarxes, dibuixem, compartim els nostres esbossos i, si podem, fem una cerveseta o un vermut. És un moviment molt obert que et permet viatjar i conèixer gent d’arreu amb la mateixa passió. He dibuixat a Girona, Barcelona, França i fins i tot a l’Argentina!

Com funciona aquest moviment?

Hi ha grups arreu del món, també a Catalunya. Jo dibuixo amb el grup de Girona, que es reuneix cada dijous. Cada trobada és una oportunitat d’aprendre: veus com cadascú interpreta un espai, quins materials fa servir, com juga amb els colors… És molt enriquidor. És una experiència molt col·laborativa i sempre en surts amb alguna idea nova. A més, no cal ser professional; tothom pot participar. L’important és gaudir del procés i observar el món amb ulls creatius.

Vas estudiar disseny industrial i Belles Arts. A què et vas dedicar després?

Vaig passar-me deu anys fent classes. Primer a infants, perquè sense la carrera no podia fer secundària. Quan vaig acabar Belles Arts, vaig ensenyar a instituts, fins que em van destinar al Pont de Suert. Però tenia dos fills petits i vaig decidir plegar. Llavors vaig començar a treballar a Cavall Fort.

Què significava per tu Cavall Fort?

Jo el rebia a casa des dels deu anys i me’l barallava amb els meus germans! Quan vaig començar a col·laborar-hi, ja em sentia part de la revista. En deixar l’ensenyament, vaig trucar a tothom que coneixia i em van oferir feina com a dissenyadora gràfica. Va ser ideal, perquè Cavall Fort és creativitat pura: cada número és diferent, pots jugar amb els dissenys, treballar en equip… També vaig fer alguna il·lustració, però al final em vaig centrar en el disseny. M’hi vaig estar molts anys i va ser una etapa molt enriquidora de la meva vida.

Has il·lustrat molts racons de Sant Just. Com ha influït el poble en la teva obra?

Vaig arribar a Sant Just fa més de quaranta anys i de seguida vaig començar a fer fotos i dibuixos. Quan em vaig jubilar, vaig reprendre el dibuix i vaig començar a plasmar racons del poble. I, llavors, l’Enric Viladot, santjustenc i de Viena Edicions, va veure els meus dibuixos, els primers que vaig fer d’aquí, em va dir que havia de fer un llibre. Vam estar treballant uns anys, a veure com ho podíem fer i vam acabar publicant ‘Dibuixant Sant Just’. És que, realment hi ha molts racons entranyables a Sant Just.

Sí, realment el poble t’ha donat molt en la teva obra…

Sí. També havia fet altres projectes, com la il·lustració de ‘El Just i la Colla’, el llibre escrit per la Palmira Badell. I també vaig dibuixar l’auca del 75è aniversari de l’Ateneu. Sant Just té molts espais amb encant, però també ha canviat molt. Amb els anys, alguns racons han desaparegut o s’han transformat completament, i és bonic conservar-ne la memòria a través del dibuix.

A més, has impulsat ‘Sant Just Dibuix a Dibuix’, també...

Sí! Cada primer dimarts de mes ens trobem per dibuixar un espai diferent del poble. Som entre 8 i 10 persones, segons l'època de l’any. Qui vulgui unir-se, només cal que m’escrigui i el poso al grup de WhatsApp. M’agrada perquè és un espai de trobada, una manera de redescobrir el poble a través del dibuix. Quan dibuixes un espai, l'observes d'una manera molt diferent. Et fixes en detalls que potser mai havies vist tot i haver passat per allà mil vegades. És una manera de redescobrir el teu entorn. Jo diria que en els vuit o deu anys que porto dibuixant, des que estic jubilada que puc dibuixar molt, veig moltes més coses del món, moltes més. Mires més les coses, et fixes més, et fas més preguntes.

I ha canviat molt el poble?

I tant! Abans, quan sorties de casa, veies la Penya del Moro, moltes esplanades... Ara tot està més construït. Pel meu gust, ara està massa condensat.

Com veus la cultura a Sant Just?

Jo penso que hi ha molta cosa, potser una mica massa. Tantes coses alhora que no hi ha una unió de tothom mirant una cosa, que seria molt bonic. Tens coses a Can Ginestar, a Móns, a l’Ateneu, a Cal Llibreter... I a vegades deixes de fer coses que potser també t’interessen, perquè n’hi ha masses. Has de triar. No dic que s’hagin de fer menys coses. Però sí que crec que la cultura l’hauria de portar el poble, no l’Ajuntament.

Creus que aquí l’Ajuntament està massa a sobre de la cultura?

Amb el sol fet de donar una subvenció a cada entitat, d’alguna manera ja intervé.

Per tant, segons quines entitats no haurien de rebre subvenció de l’Ajuntament?

Potser no. No ho sé. Jo penso que la cultura l'ha de portar més el poble i no els ajuntaments.

Llavors, com seria diferent la cultura al poble si el consistori no s’hi posés tant?

Potser hi hauria més llibertat d’expressió? No ho sé. No dic que no n’hi hagi, però si et paguen, d’alguna manera estàs condicionat. Abans, per exemple, les Festes de Tardor eren més espontànies, sorgien de la gent, hi havia llibertat total. Ara estan molt organitzades. Hi ha menys marge per a la improvisació. Que potser seria tot molt igual, eh? Però jo penso que un artista no ha de tenir condicionants per dir el que pensa.

Tens nous projectes a la vista?

Sí! Ara, cada vegada que vaig de viatge, intento fer un quadern de viatge. Vaig autoeditar-me el de Kènia i ara en tinc a punt un de l’Argentina. I també tinc l’exposició ‘Invadeix Can Ginestar’, a l’octubre, que ho vam fer conjuntament amb altres artistes fa deu anys i ara la tornem a fer. I, amb el grup ‘Impuls Artístic’, que som un grup de quatre dones artistes amb vinculació amb Sant Just, estem preparant una exposició per la Sala Piquet de l’Ateneu que parlarà sobre el concepte de la guerra. També tinc altres projectes en ment, sempre hi ha alguna idea rondant-me pel cap.

No pares!

Jo faig el que em surt i el que m’agrada. S’ha de fer el que surti de dins i gaudir-ho, si no, malament!

Entrevista publicada en l’edició paper, núm. 503, abril 2025