Un dels trets que podríem fer servir per definir el concepte de qualitat de vida, només un d’ells, seria el fet de poder viure allà on has fet les arrels, on has nascut i/o on has crescut, on has fet les amistats que seran per tota la vida i on t’has desenvolupat. Cert és que de vegades la vida ens porta a prendre decisions, a encetar camins que ens allunyen per voluntat pròpia del nostre niu, però això és una altra qüestió.

El fet cert és que sobretot el jovent que vol emancipar-se, i no només el jovent, té molt difícil poder-se afermar al territori. Els barris de les ciutats grans, els pobles, cada cop amb més freqüència, veuen marxar els seus fills perquè altres vinguin a ocupar el seu lloc en l’espai urbà. Ens trobem, doncs, que el mercat, l’oferta i la demanda, l’especulació, expulsen els qui no poden assumir els preus de compra o de lloguer que s’esdevenen al seu territori natural. És un fet lamentable, des del punt de vista del manteniment dels vincles amb el propi terme. A Sant Just, aquesta situació no és pas nova. Fa unes quantes dècades que, especialment el jovent, es veu obligat a haver «d’emigrar» a poblacions veïnes més assequibles. Tampoc és un fet exclusiu.

La Diputació de Barcelona ha publicat un exhaustiu estudi, amb dades majoritàriament del 2021, en què recull aspectes relacionats amb l’habitatge a totes les poblacions de la província de Barcelona. N’hem extret algunes d’aquestes dades, relatives a Sant Just i al seu entorn més immediat, per tal de fer una aproximació a la realitat de casa nostra.

Mentre Sant Just creix, els seus naturals han de marxar

Del seu entorn més immediat, Sant Just és gairebé l’únic que creix i ho fa significativament (3,80%). Segons les dades de l’estudi, el creixement vegetatiu és mínimament negatiu, en consonància amb l’entorn. L’increment de població és causat, doncs, per un saldo migratori positiu. I, dins d’aquest, el saldo migratori jove també és positiu. La conseqüència és que estem expulsant un jovent arrelat per un jovent nouvingut, generalment de famílies amb un major poder adquisitiu. La fredor de les xifres estadístiques no entén de sentiments de pertinença a la comunitat que t’ha vist créixer.

Sovint s’assimila que «l’exili» forçós de santjustencs afecta només als joves. Sent majoritàriament així, no és pas del tot cert, però. Hi ha el cas real, a tall d’exemple, d’una parella originària de Sant Just, entrada en la quarantena, amb fills nascuts i arrelats al poble, que es veu obligada a marxar perquè la propietat ha decidit de no renovar un contracte per poder reformar l’habitatge i augmentar el lloguer, gairebé doblant-lo.

El dret a l’habitatge i el dret a la propietat entren en constant litigi. Només les administracions tenen la capacitat i la potestat d’arbitrar, legislant i posant ordre en el desgavell social que aquesta lluita representa. Si més no, això és el que haurien de fer, més enllà de promoure polítiques de creació d’habitatge social. Això està bé, però no resol el problema. Deixar que el mercat ho reguli tot no fa més que llançar la població a l’arena de la lluita ferotge per la supervivència. I aquí hi sortim perdent tots, els propietaris i els llogaters o els compradors. La política ha de donar solucions i, si ha de triar, hauria de fer-ho sempre a favor dels més desafavorits.

El factor econòmic

Òbviament, la raó per la qual molts santjustencs i santjustenques es veuen impel·lits a marxar són les condicions econòmiques dels habitatges, siguin de compra o de lloguer. Els índexs i les declaracions de «mercat tens», o els ajuts directes al lloguer, ajuden, però tampoc resolen la qüestió de fons.

Els preus de Sant Just són dels més cars de Catalunya. Amb relació al seu entorn més immediat, només Barcelona ens supera, quant al preu mitjà de venda per m². En els lloguers, tenim el preu mitjà més car de l’entorn: des d’un 23% superior respecte al de Barcelona, passant pel 42,7% respecte del de Sant Feliu, o el 62,7% respecte del de Cornellà.

La mida dels habitatges, a Sant Just, també dona una pista. La superfície mitjana dels pisos iniciats o acabats durant el 2021 és de 120,62 m². Del total d’habitatges de la població, el 50,74% superen els 105 m², mentre que el 25,95% són més petits de 45 m². Es construeix, doncs, pensant més en rendes altes.

Tot i tenir un percentatge d’habitatges HPO molt superior a la resta de poblacions de l’entorn, el 12,60% sobre el total, l’efecte de fugida no té aturador. Del total d’habitatges HPO, el 77,62% és de promoció pública i, d’aquest percentatge, gairebé el 84% és promogut per l’Ajuntament de Sant Just.

Les dues preguntes clau

És evident que les parts implicades, els propietaris, els llogaters o compradors, i les administracions, juguen el seu paper segons els seus propis interessos. El país, però, no es pot permetre que la lluita per tenir un habitatge digne esdevingui un motiu de confrontació permanent. Des del punt de vista legislatiu, doncs, què ha de tenir més prevalença: el dret a l’habitatge o el dret a la propietat? I segona: el paper de les administracions (catalana, espanyola i europea) ha de continuar sent el de moderador tímid davant de la força del mercat?

El debat

El pròxim 2 de març, dijous, a les 8 del vespre. Sala del Cinquantenari de l’Ateneu.

Transmissió en línia (en directe i en diferit), a través del web de La Vall de Verç: https//:lavalldeverc.cat.

INTERVINENTS

Carme Arcarazo Sempere (Barcelona, 26). Portaveu del Sindicat de Llogateres. Economista i politòloga per la Universitat d'Amsterdam. S’ha especialitzat en l’estudi de les ciutats, tant a Mèxic, amb un postgrau de Gestió Urbana a la UNAM, com a Barcelona, amb un màster en Estudis Urbans a la UAB. Ha treballat a laboratoris urbans a la Ciutat de Mèxic i a Sant Boi. La seva activitat es troba entre la investigació sobre economia política i el disseny de polítiques urbanes. Ha estat observadora internacional per les Peace Brigades International, acompanyant en matèria de seguretat i protecció persones activistes amenaçades al sud de Mèxic.

Guifré Homedes Amat (Sant Just, 45). Actualment director general d’Amat Immobiliaris. Enginyer industrial de formació, s’incorpora el 2010 a l’empresa familiar, Amat Immobiliaris, després de vuit anys treballant al sector industrial. Després de 8 anys dirigint l'oficina d’Amat a Barcelona, a partir de gener del 2018 agafa la direcció general. Amat Immobiliaris compta amb un equip de 70 persones i 75 anys d’història. En l'actualitat, ofereix serveis immobiliaris a les seves oficines de Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès i Barcelona ciutat.

Gina Pol Borràs (Barcelona, 48). 1a tinenta d’Alcaldia. Presidenta de l’Àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient. Regidora d’Equipaments, de Salut, d’Habitatge, de Cultura i Patrimoni i de Comunicació i Participació. Veïna del barri Sud. Llicenciada en Periodisme i màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional per la UAB. Ha treballat en mitjans de comunicació i gabinets de premsa de la Generalitat i del govern espanyol. És primera secretària de l’agrupació local del PSC. Regidora a l’Ajuntament de Sant Just Desvern des de 2011.

PRESENTA I MODERA

Olga Vallejo. Periodista amb experiència a diversos mitjans, sobretot ràdio i premsa escrita. Actualment, és sotsdirectora del magazín d’El Matí a Ràdio Estel i col·laboradora del diari ARA.