El mal resultat va acabar sent bo per a situar-los en tercera posició, a 1 punt del segon classificat, Barça Atlètic. L’empat d’aquests i la derrota del Taradell van acabar afavorint els interessos dels santjustencs, malgrat tot.

El partit, ple de llums i ombres, va deixar veure la millor i la pitjor versió de l’HCSJ. Els santjustencs van començar el partit de manera discreta. Els davanters, una de les claus de l’èxit d’aquesta temporada, no trobaven la porteria i s’estavellaven contra la defensa ordenada del Vendrell. El resultat al descans, 0 – 1, reflectia la superioritat inesperada dels visitants.

Si més no, la segona part va ser completament contrària. El Sant Just, un equip on destaquen les individualitats, va oferir els millors 25 minuts de joc coral de tota la temporada. Tot un canvi, que va valdre perquè en només 10 minuts els locals passessin per sobre del conjunt visitant.

Quan s’apropaven els minuts finals, el marcador era de 4 – 2, amb dos gols de Joan Pujalte, un d’Edu Fernández i un de Pol Macià. Semblava una victòria clara, però una altra vegada es va viure un canvi de guió. Quan faltaven només cinc minuts, el vendrellenc Eloi Albesa, va posar el 4 – 3 al marcador, amb una de les jugades més discutides de l’enfrontament, ja que no era clar si la bola havia travessat la línia de gol o no; així i tot, l’àrbitre el va donar per vàlid.

Després de l’acció polèmica, els ànims de l’equip local van decaure i quan només faltaven dos segons per a què sonés el xiulet final, una altra vegada Eloi Albesa va anotar pels vendrellencs, aquest cop sense polèmiques, enduent-se així un punt del Pavelló Municipal de la Bonaigua. Malgrat el resultat final, l’afició local no va deixar d’animar i és evident que serà necessària per guanyar al Barça Atlètic i lluitar per la segona plaça.

Tot i que el disgust era comprensible, després de perdre dos punts als últims dos segons, els crits que es van sentir des del vestidor no eren normals, tenint en compte que els somnis i les esperances per ascendir a primera divisió continuen gairebé intactes. En acabar l’enfrontament es van sentir força crits d’empipament i de ràbia, no pas pel resultat. Quan els jugadors van entrar als vestidors van descobrir que durant el partit hi havien entrat lladres i se’ls havien endut tots els mòbils.