Amb 142 anys d’història, el Cor Lo Pom de Flors (fundat el 1881) és una de les seccions amb més història de l’Ateneu de Sant Just Desvern, entitat a la qual pertany també aquesta revista. Actualment, el Cor compta amb una formació de més de quaranta cantaires i manté la tradició claveriana de veus masculines. El seu repertori inclou sardanes, havaneres, cançons populars catalanes i, evidentment, les obres del Mestre Clavé.

Un any més, el Cor oferirà la ja tradicional cantada durant la Diada de Catalunya, el pròxim 11 de setembre. L’emplaçament serà el dels anteriors anys, el parc de Pau Casals (carrer Onze de Setembre), on el grup coral oferirà la cantada de les obres: Bell Sant Just, L’emigrant, Tot el poble cantarà i Els segadors.

El Cor Lo Pom de Flors: una història musical ambiciosa i resilient

Després de set anys des de la desaparició del renombrat Mestre Clavé, una agrupació d'amics decidits a continuar el llegat musical va fundar el Cor Lo Pom de Flors el 1881 a Sant Just Desvern, amb una població d'aproximadament mil habitants en aquella època.

El primer local social del Cor es va establir al Colomar del carrer Badó. Durant les primeres dècades del segle XX, a més de les tradicionals Caramelles, l'agrupació va organitzar nombrosos concerts en ocasió de la Festa Major, acompanyats per l'orquestra del Sr. Escales. El director del Cor en aquells moments era el Sr. Joan Cristià.

No obstant això, l'activitat del Cor va ser interrompuda el 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera. Amb la instauració de la República el 1931, el Cor va ressorgir amb vigor. No obstant això, durant el període de la Guerra Civil i la posterior repressió dels símbols de la identitat catalana, el Cor va quedar silenciat des del 1937 fins al 1947.

Fotografia arxiu: Cor lo Pom de Flors 1912

Va ser l'any 1947 quan el Cor Lo Pom de Flors va passar a formar part de l'Ateneu de Sant Just Desvern, una entitat que havia estat constituïda el 1918. Sota la direcció del Mestre i Compositor Pere Mañé, que va assumir el càrrec des del 1947 fins al 1956, el Cor va aconseguir un centenar de cantaires i va obtenir el Primer Premi del Concurs Ciutat de Lleida el 1949. L'obra "Aromes i Perfums", composta per Mañé, continua sent l'himne actual del Cor Lo Pom de Flors.

Després de la mort de Mañé, el Mestre Antoni Coll i Cruells va prendre les regnes del Cor fins a la seva defunció, el 18 d'agost de 2001. Al 1956, es va commemorar el 75è aniversari del Cor i es va estrenar l'estendard actual. El 1982, es va celebrar el primer centenari amb unes Caramelles acompanyades per una orquestra.

Fotografia Mireia Redondo: Estendard del Cor lo Pom de Flors estrenat al 1956

Enregistraments d'un disc LP amb obres de Josep Anselm Clavé i una gran quantitat de concerts són testimonis d'una època daurada per al Cor Lo Pom de Flors. Cal destacar el Concert Homenatge a Clavé al Palau de la Música Catalana l'any 1993 i la cantada al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1998, en ocasió de l'Any Clavé. El 1990, es va incorporar la professora Begoña Compañon, la qual va permetre que el Cor actuessi acompanyat d'un acordió.

Des del setembre de 2001 fins al març de 2014, en Jordi Ollé Juhera va assumir la direcció del Cor Lo Pom de Flors. Durant aquest període, l'agrupació va actuar en diverses ocasions, incloent-hi la Plaça del Rei de Barcelona durant les festes de la Mercè el 2005, i el Palau de la Música, en la primera trobada de cors de Clavé a veus masculines l'any 2012. Durant el 2006, el Cor va celebrar el seu 125è aniversari amb un extens programa d'activitats, destacant un concert de celebració acompanyats per l'Orquestra de Cambra Vila de Gràcia.

Després d'Ollé Juhera, en Ricard Macias i Canalies va assumir la direcció del Cor fins a juny de 2017. L'acte més destacat d'aquest període va ser la primera trobada de Caramelles de Sant Cugat del Vallès l'any 2015. A partir de setembre de 2017, el Cor Lo Pom de Flors va iniciar una nova etapa sota la direcció de Sílvia Planagumà, que va acceptar el repte de continuar la tasca iniciada al segle XVIII amb una perspectiva del segle XXI.

Des del mateix Cor també avancen els preparatius per la celebració del Bicentenari Clavé, que tindrà lloc al llarg de l’any vinent. A partir del Monogràfic: Som cultura popular 2018 sobre Anselm Clavé, el pare del cant coral, cal destacar:

Josep Anselm Clavé no és una figura aïllada al seu context social, sinó l’emblema d’una contracultura republicana nascuda a mitjan segle XIX. A través de la cultura, Clavé va aconseguir crear punts de trobada entre grups socials molt diferents. L’associacionisme cultural va assentar els fonaments que dècades més endavant configurarien l’Estat del Benestar

Més informació de Cor al seu web. 

Anselm Clavé: un mestre de la cultura que uneix les classes socials a través de la música

Anselm Clavé, un renombrat compositor i defensor de la igualtat social, va dedicar la seva vida a l'admirable missió de fer arribar la cultura a les masses a través del poder del cant coral i l'esperit associatiu. En una època anterior a la construcció de l'Eixample, Clavé va transformar un idíl·lic espai ajardinat que avui ocupa el passatge dels Camps Elisis, situat a prop del prestigiós passeig de Gràcia, en el punt de trobada de la música i la comunitat. Aquest racó verd estava format pels jardins dels Camps Elisis, els jardins d'Euterpe i els jardins de la Ninfa, tres espais que emplenaven d'encant aquella àrea.

Font: perlesnegresblog.wordpress.com

Va ser en aquest escenari que Anselm Clavé va establir la Coral Fraternitat, una agrupació coral pionera que no només va marcar un abans i un després a Catalunya, sinó que també va assolir el reconeixement com a primera coral d'Espanya. No obstant això, degut a les pressions polítiques de l'època, va decidir canviar el nom a Coral Euterpe, en honor a una ninfa que presidia una escultura als jardins i que cada dijous i diumenge acollia els emocionants concerts. A aquests esdeveniments musicals, de diverses influències i estils, s'hi congregaven persones de tots els estrats socials, des de patrons i burgesos fins a obrers, creant un veritable mosaic social. Es calcula que les actuacions de la Coral Euterpe aplegaven fins a 3.000 espectadors en cada ocasió, convertint els jardins en un lloc màgic de trobada i emocions compartides.

Font: historiavibrant.cat

La Coral Euterpe, formada majoritàriament per joves treballadors, va esdevenir un referent semiprofessional dins del món coral català. Així, seguint l'exemple pioner de Clavé, van sorgir altres grups corals arreu de Catalunya, dels quals molts d'ells continuen actius avui dia, transmetent el llegat d'aquella primera coral. Actualment, hi ha un total de 150 corals vinculades al moviment claverià a Catalunya, que sota el concepte del "cant coral català", creat per Clavé, han forjat una gran confederació coral catalana.

Clavé no només era un músic excepcional, sinó que també es va destacar com un valent defensor dels drets humans, de les classes populars i obreres. El seu gran desafiament personal va ser fer de la cultura un bé accessible per a tothom, trencant amb les barreres elitistes. Als seus concerts, obrers i patrons es trobaven en un mateix nivell, gaudint d'una igualtat única durant un preciós moment compartit. Amb aquesta visió audaç i inclusiva, Anselm Clavé va deixar un llegat impereceder que ha transcendit els límits del temps i continua inspirant la música i la societat actual.