El dissabte 30 de setembre, els santjustencs van iniciar el camí a l’elit, deixant molt bones sensacions en l’afició que va acompanyar l’equip, com sempre fa, amb ànims constants. La Bonaigua es va omplir a vessar per recolzar els gegants locals de l’hoquei, en un partit molt vibrant contra un dels millors equips del campionat, a tenor de la seva classificació a l’última temporada, 3a posició.

El Sant Just es va trobar davant seu un equip molt experimentat que defensava amb molta intensitat i, en ocasions, amb una certa duresa que els àrbitres van ignorar repetidament. Els locals no van perdre mai la cara a un matx molt equilibrat que cap dels dos equips van saber, o no van poder, decantar a favor dels seus interessos. L’actuació de l’equip de Mia Ordeig generà una sensació il·lusionant, amb l’objectiu de la permanència com a fita primordial de la temporada. Amb tot, ningú regalarà res i caldrà mantenir el nivell, com a mínim, per assolir la meta fixada.

La primera part va transcórrer amb un intercanvi de cops constant, de banda a banda de la pista de la Bonaigua. El joc més elaborat dels locals era respost pels penedesencs amb llançaments des de qualsevol indret que mai van assolir la xarxa de la porteria defensada per l’Elagi Deitg. No va ser fins al minut 20 del matx que Joan Pujalte -qui si no- va obrir la llauna amb una jugada personal que va trencar la resistència de la dura defensa visitant. Amb l’1-0 es va arribar al descans.

A la represa, el Calafell va sortir decidit a capgirar la situació i als 3 minuts Ferrer empatava. Un minut i mig després, Cristian Rodríguez tornava a posar els locals per davant, fent el 2 a 1. Un minut i escaig més tard, el mateix Cristian era expulsat amb targeta blava i Arnau Xaus convertia la subsegüent falta directa que feia tornar la igualada al marcador.

Després del frenesí de 3 gols en poc més de 3 minuts, els santjustencs van gaudir de vàries ocasions en contres que el porter visitant, Gerard Camps, va avortar fins que, a falta de 6 minuts, Cristian Rodríguez repetia foradant la porteria visitant. El 3 a 2 pujava al marcador. S’augurava un final més intens encara perquè els visitant no donaven la sensació de conformar-se amb la derrota.

Amb tot, a falta d’un minut, Joan Pujalte va tenir la sentència en el seu estic amb el llançament d’una falta directa que el porter visitant va saber neutralitzar. La gerra d’aigua freda arribaria quan només quedaven 2 segons pel final. Selva tornava a empatar el matx i ja no quedava temps per a més miracles, ni més ensurts. 3 a 3 final, un resultat just i esperançador per als locals pel joc exhibit.

Si voleu tornar a veure el parit, entreu en aquest enllaç:

(Per raons alienes a LVdV, el vídeo no recull el darrer minut i mig)

Entrant aquí podeu veure un reportatge fotogràfic.