L’any 2010, en un context de crisi econòmica, neix el Club Atletisme Sant Just. En els seus inicis entrenaven a la pista d’atletisme de l’Escola Alemanya i a les pistes de Cornellà de Llobregat. Més tard, van començar a entrenar a les pistes de Sant Feliu, on continuen entrenant 11 anys més tard.

Encara entrenen a Sant Feliu

Quan es va crear el club, poder entrenar a Sant Just i, per tant, tenir una pista d'atletisme reglamentària al municipi, per petita que fos, era tot un somni. Des de la directiva entenien que enmig d'una crisi econòmica, construir una pista d'atletisme no era quelcom prioritari per a l'Ajuntament. El problema arriba quan pocs dies abans d'iniciar la temporada 23/24, la situació és exactament la mateixa.

L'any 2014, l'Ajuntament de Sant Just va concedir la construcció d'un club de pàdel a Mas Lluí. De la pista d'atletisme, que feia anys que es demanava, no se'n sabia res. Aquell mateix any, en una entrevista amb La Vall de Verç, Carles Martínez, coordinador esportiu i fundador del club, explicava que una de les seves propostes era construir la pista d'atletisme al mateix terreny on es troba el Parc Ciclista del Llobregat, per tal de repartir costos entre els tres municipis que el tenen mancomunat: Sant Just, Sant Joan Despí i Esplugues.

Pràcticament, deu anys més tard d'aquella entrevista, la proposta de la pista al Parc Ciclista ha quedat només en paraules. Avui en dia, des del club estan a l'espera d'una requalificació de terrenys per tal que l'Ajuntament iniciï la construcció d'una pista d'atletisme municipal. Des de la Junta Directiva pensen que aquest procés de requalificació és interminable. Entrenar a Sant Just és encara un somni, però tampoc tenen un espai per tenir una secretaria, per guardar els trofeus o per arxivar documents.

Des del club expliquen que fins ara l'única proposta per part de l'Ajuntament ha estat la construcció d'una pista de 200 metres, o com a màxim de 300 metres. Cap de les dues llargades és reglamentària, és a dir, no s'hi pot competir. Per tant, des del club van desestimar aquesta opció. En Carles Martínez pensa que, si s'hagués acceptat aquesta proposta, mai s'hauria dut a terme la construcció d'una pista de 400 metres.

Si més no, des de l'Ajuntament afirmen que en un principi la petició del club era la d'una recta i una corba final, que es va acabar convertint en una pista de 200 metres. Per a una construcció d'aquestes mides sí que hi havia la possibilitat de fer-ho en terrenys municipals descrits com a equipament. Finalment, i a causa del creixement del club i el nivell de competicions a les quals participen, van demanar una pista de 400 metres.

Actualment, a Sant Just no queda cap terreny municipal descrit com a equipament amb unes mides que permetin construir una pista de 400 metres, per petita que sigui. L'últim terreny d'aquestes característiques es trobava a Mas Lluí, i l'han cedit a Educació per a construir un institut-escola.

Ara mateix, per tenir una pista d'atletisme de 400 metres a Sant Just, el primer que cal és adquirir un terreny prou gran i després fer una modificació de planejament del terreny, perquè sigui considerat com a equipament, tal com explica l'alcalde Joan Basagañas. Des de l'Ajuntament pensen que totes les parcel·les on es podria ubicar la pista d'atletisme es troben al límit entre el nucli urbà i Collserola o al costat de la Riera. Si més no, admeten que aquest procés és a molt llarg termini i que no està previst construir la pista d'atletisme durant aquest mandat que tot just comença.

Els desavantatges que comporta entrenar fora del municipi

El fet de no entrenar a Sant Just els comporta grans desavantatges, que els altres clubs esportius municipals no pateixen. El més significatiu és el pagament del lloguer de les pistes de Sant Feliu. Com totes les entitats santjustenques, el Club d'Atletisme rep una subvenció per part de l'Ajuntament, però aquesta subvenció sempre es veu abocada al pagament del lloguer. Això acaba suposant un increment de les taxes que paguen els pares dels atletes. Des del club els agradaria utilitzar la subvenció per millorar el material i els equipaments dels quals disposen, però els és molt complicat.

Des de l'Ajuntament de Sant Feliu mai els han proposat convertir-se en un club santfeliuenc, ja que en el fons tant el consistori com el club esportiu es veuen beneficiats amb la situació actual. Des de l'alcaldia se'ls fa un abaratiment del preu del lloguer, pel fet que consideren que el club ofereix un servei als habitants del seu municipi.

Si més no, els desavantatges d'entrenar al poble veí són més que els petits avantatges que hi poden existir. Un dels problemes de Sant Feliu és que la pista d'atletisme, tot i ser reglamentària, no està homologada per dur a terme competicions. Això fa que el club no pugui organitzar competicions i, per tant, deixi d'ingressar diners per la realització d'aquestes. A més a més, qualsevol activitat que vulgui organitzar el club a les instal·lacions de Sant Feliu sempre ha d'anar a càrrec del club, ja quel'ajuntament veí pot ajudar, però no poden assumir costos perquè són una entitat santjustenca.

Però els desavantatges no són només per al club, també en surten perjudicats els i les atletes. En un primer moment, quan es va fer el canvi de pistes (de l'Escola Alemanya i Cornellà a Sant Feliu) ja va haver-hi nens i nenes que es van donar de baixa. Ara com ara, el transport i els horaris continuen sent un problema per als atletes, sobretot per a aquells que es troben en edat adolescent.

El coordinador esportiu del club, Carles Martínez, posa d'exemple els altres clubs santjustencs, on els esportistes entre els 12 i 16 anys no tenen cap mena de problema per arribar als entrenaments caminant. En canvi, els i les atletes santjustenques depenen sempre dels pares o del transport públic per arribar a les pistes. Els horaris no sempre coincideixen i això és un dels factors que fa que els nois i noies es tirin enrere o deixin de formar part del club.