La part posterior de la botiga Asmarats al carrer Bonavista sembla un arxiu històric. Les parets són plenes de fotografies, factures antigues i d'altres documents corporatius amb dates que es remunten fins al 1923. El que més em crida l'atenció, però, són els fulls amb arbres genealògics fets a mà. N'hi ha una desena i amb ramificacions de força generacions enrere.

"Els faig jo", m'explica la Mireia Mir, que s'encarrega de l'establiment i és la dona de Joan Asmarats, actual propietari del negoci, "m'apassiona recopilar informació sobre les famílies i els comerços més arrelats al poble". Gràcies a aquesta tasca, han pogut traçar una línia temporal des de la fundació d'Asmarats –que ha tingut diversos noms al llarg d'aquests cent anys, sent potser "Asgalux" el més recordat– fins a l'actualitat.

Els orígens

En Pastor Asmarats Navinés, besavi d'en Joan, es va establir l'any 1923 a la plaça Campreciós número 1 de lampista. "Vaig trobar un document del 21 de novembre d'aquell any on s'establia que era llauner, que és com s'anomenava l'ofici en l'època", comenta la Mireia, "Així és com vam endevinar quan va començar el negoci".

El segon hereu, Josep Asmarats Diví, el va moure al carrer Bonavista i el va ampliar per treballar també aigua, electricitat i gas. Un cop jubilat, el següent encarregat, Ferran Asmarats Martí (pare d'en Joan), narra que "la feina va créixer perquè oferíem també serveis a pobles veïns i fins i tot a Barcelona".

Des dels anys 80, l'actual propietari comporta la quarta generació, que serà l'última: "Cap de les dues filles vol continuar-lo, però no ens fa gens de pena. Sempre hem volgut que decidissin per elles", opinen tant en Joan com la Mireia. D'altra banda, tot apunta que l'empresa tancarà sense haver interromput la seva tasca en cap moment (tot i alguna baixa breu documentada, a causa de la Guerra Civil).

Negoci tot terreny

"No ens hem especialitzat mai en res, malgrat ser bons en tot", expressa l'actual propietari amb seguretat. "Hi ha instal·ladors que s'han dedicat a l'aigua, altres a gas, altres a calefacció... nosaltres a tot alhora". Així i tot, assenyalen que hi ha gent que veu el seu aparador i no s'assabenta que el que venen principalment és servei, i no producte. Segurament es deu al fet que Asmarats no es publicita, sinó que, com afirma el Joan, la seva reputació perdura gràcies al boca a boca: "En el nostre sector, aquesta és la regla d'or".

Un altre aspecte que demostra la seva destresa és la varietat de feines que han dut a terme: des d'instal·lacions a pisos, cases aparellades o fins i tot tota una comunitat, a enllumenament públic o ramals d'aigua. "Ens hem atrevit, i crec que s'ha de tenir en compte, perquè és complicat tenir-ho tot al cap i fer-ho amb agilitat", manifesta l'actual propietari. Tanmateix, afegeix que l'assessoria a la clientela és un altre punt rellevant del servei.

Tot plegat comporta gairebé la meitat de la facturació per a l'empresa, cosa que ha estat així des de sempre. La botiga, però, va aparèixer més endavant: la va muntar la mare d'en Ferran, quan se li va ocórrer posar a la venda bombetes i piles per tal de guanyar uns diners extra. "És curiós, perquè d'aquesta part del negoci ens n'hem ocupat sempre les dones dels Asmarats. Ha estat sempre cosa nostra", comenta la Mireia.

Obligació o lleieltat?

Agafar el relleu de l'empresa familiar requereix compromís, però què passa si no ho tenies planejat? "Jo estudiava a l'escola quan el meu pare es va quedar sense aprenents, i me'n van haver de treure perquè m'ensenyés sobre l'ofici" explica en Ferran. En Joan estava estudiant per ser advocat quan el seu germà gran, que havia de ser l'hereu, va morir, raó per la qual ell se'n va haver de fer càrrec.

"No ens enganyem, sempre hi ha un punt que sents que no has pogut tenir massa altres aspiracions", admet l'actual propietari, "i mira que jo mai vaig pensar que m'hi dedicaria". Així i tot, pare i fill estan d'acord en la facilitat que suposa haver presenciat des de petit com funciona l'ofici: "Ho mames a casa dia i nit". També assenyalen que oferir un servei primari i bàsic és una feina "molt agraïda i compensada" i que, amb l'ambient tan proper que sempre han tingut, tant amb clients com col·laboradors, "és fàcil que t'agradi".

Tenir marca personal i reinventar-se

L'auge de les compres en línia i les grans superfícies han posat en perill el comerç local. Sovint parlem de com s'han perdut els negocis de tota la vida dels pobles. En Joan reflexiona que "les coses han canviat i lògicament és més complicat perdurar en el mercat, tret que tinguis un producte molt distintiu". A més a més, la feina de lampista ha viscut, durant l'últim segle, una evolució tecnològica constant i accelerada "que comportava adaptar-se dràsticament", afegeix.

La professionalitat, la relació personal amb els clients i la reputació construïda al llarg dels anys, han estat la marca personal que els ha fet perdurar durant un segle. "Quan has passat èpoques dolentes tens la consciència que també n'has tingut de bones i que tornaran. És un procés cíclic" afirma l'empresari. La Mireia apunta que, a part d'això, "tens una responsabilitat darrere, amb molta gent i les seves respectives famílies, que depenen de tu, cosa que també et fa continuar sobrevivint".

Amb 100 anys d'experiència a l'esquena, Asmarats demostra que la dedicació, la confiança i la perseverança són claus per a una empresa familiar que perdura en un món canviant.

Exemples de feines fetes per Asmarats

• Enllumenat per Nadal dels carrers principals del poble
• Enllumenat de la carretera general des d’Esplugues al Walden
• Enllumenat de El Corte Inglés de Diagonal Mar
• Servei d’instal·lació postvenda de El Corte Inglés Diagonal Mar
• Muntatge de l’arbre de Nadal del centre comercial Diagonal Mar
• Enllumenat Festa Major
• Reforma d’il·luminació de l’església de Sant Just
• Il·luminació de Can Mèlich
• Il·luminació de les pistes de tenis Sant Gervasi i arreu del Maresme • Concessió de fonts d’aigua pública
• Tota mena d’instal·lacions a habitatges
• Instal·lacions i enllumenat a botiges i restaurants arreu de Barcelona