La tarda del diumenge 10 de desembre serà una d’aquelles que els jugadors i l’afició de l’HC Sant Just no oblidaran mai. Amb una Bonaigua plena de gom a gom es donaven tots els ingredients per a disputar d’un gran partit, però pocs pensaven que esdevindria històric. Els locals, en tercera posició, rebien el Noia, ja classificat per a la Copa i en una còmoda segona posició.

El Sant Just, amb gairebé tots els partits de la 12a jornada ja disputats, només necessitava un punt per tancar la classificació a la Copa. Un punt, que els santjustencs estaven disposats a aconseguir, fos com fos.

A les 16:15 exactes, l’àrbitre es posava el xiulet a la boca per encetar el primer temps. Uns primers vint-i-cinc minuts que ha tingut dues fases de joc. Una primera, on els atacs superaven clarament les defenses. En aquest període de temps, el Sant Just ha tingut ocasions claríssimes per avançar-se en el marcador, però ha estat el Noia, en dues accions completament aïllades, qui ha colpejat primer.

Els dos primers gols dels visitants han arribat, en part per la poca intensitat de la defensa santjustenca que ha permès situacions clares de xut. En dues accions molt semblants, Mendes i Salvadó, respectivament, han pujat el 0-1 i el 0-2 al marcador. Però el conjunt de Mia Ordeig, lluny de fer-se petit, ha continuat atacant i finalment el premi ha arribat.

La parella arbitral ha xiulat la primera targeta blava favorable als locals, i en conseqüència, Joan Pujalte ha preparat el llançament de falta directa. El número 33 també ha viscut una tarda històrica, que es podria descriure com el seu renéixer. Pujalte sempre ha estat l’especialista en els llançaments de falta directa, però només portava un gol de nou intents. Contra el Noia, finalment, ha trencat la mala ratxa. Pujalte ha col·locat l’1-2 al lluminós i el Sant Just, encoratjat per aquest gol, ha tingut ocasions per anivellar el marcador, però el porter rival, Blai Roca, ha estat providencial.

El temps mort que ha demanat el tècnic rival, Pere Varias, ha decretat el desenllaç de la primera part. Els 10 minuts restants s’han convertit en un monòleg del Noia. El Sant Just no olorava la bola. Salvadó, amb un doblet, ha marcat l’1-3 i més tard el veterà Jordi Bargalló l’1-4. Ambdós equips marxaven als vestuaris, però alguns jugadors s’aturaven a discutir amb la parella arbitral algunes de les decisions que havien pres, que han contrariat locals i visitants.

Tot i el parcial tan negatiu, el Sant Just ha sortit a la segona part més endollat que mai i amb molta força i convicció. Nova falta als voltants de l’àrea de Blai Roca i nova ocasió de llançament directe per a Joan Pujalte. L’estrella de l’equip ha tornat a marcar de falta directa, deixant enrere la poca fortuna que l’havia acompanyat durant tota la primera volta. Minuts més tard, l’àrbitre ha tornat a xiular a favor del Sant Just, aquesta vegada penal. Cristian Rodríguez, el màxim golejador del conjunt santjustenc, ha estat l’encarregat d’efectuar aquest llançament, que ha trobat porta.

El 3-4 lluïa al marcador i encara quedaven quinze llargs minuts. La Bonaigua començava a creure en la remuntada, la Penya del Vidre tornava a animar i, finalment, Gerard Miquel ha culminat la primera de les dues remuntades del partit. L’andorrà ha sorprès Blai Roca amb un xut de pala des del seu propi camp.

El 4-4 era una realitat i encara quedaven dotze minuts per disputar. Tots dos equips acumulaven nou faltes, i, per tant, tots dos s’han llençat a l’atac, buscant la desena falta favorable i, en conseqüència, un llançament de falta directa que els permetés avançar-se en el marcador. Tot i que el Sant Just ha tingut diverses ocasions, Mendes ha acabat penjant el 4-5 al marcador aprofitant el refús d’Elagi Deitg, després d’un xut duríssim de Morales.

Si no fos prou, quan faltaven sis minuts i els temps començava a jugar-li a la contra al Sant Just, l’àrbitre ha xiulat la desena falta favorable al Noia, i, conseqüentment, els visitants han obtingut el desitjat llançament de falta directa. Martí Gabarró convertia el llançament en el sisè gol i al Sant Just li tocava tornar a remuntar el partit, si no volia que si li escapés la Copa.

I en aquest moment, quan tot semblava dat i beneït, ha aparegut Joan Pujalte. Amb només vint-i-dos anys s’ha carregat l’equip a l’esquena. La desena falta favorable als locals també ha acabat arribant i el 33 s’ha preparat per a llençar-la. I una altra vegada ha amagat d’esquerra a dreta i ha acabat picant la bola fins al fons de la xarxa per fer el 5è del Sant Just. Una enganxada al mig del camp entre Mendes i Edu Fernández ha propiciat un nou llançament de falta directa pel conjunt local, i una altra vegada Joan Pujalte ha enviat la bola fins al fons de la xarxa. 6 a 6 al marcador. De només marcar una falta directa en tota la temporada, a marcar-ne quatre en un sol partit. Ha estat la tarda de Pujalte.

Així i tot, encara quedava un últim gir de guió. Quan mancaven poc menys de dos minuts, l’àrbitre ha xiulat penal favorable al Noia, una última oportunitat d’avançar-se al marcador quan gairebé no quedava temps per a res més. Ivan Morales ha deixat passar aquesta oportunitat, amb un xut que Elagi Deitg ha aturat sense massa complicacions, davant de l'eufòria dels seus companys i l’afició.

Quan només manca una jornada per acabar la primera volta, el Sant Just, finalment, tanca la seva classificació per a la Copa, després d’obtenir el puntet que li mancava per confirmar la seva presència a Calafell, el pròxim 7 de març. Amb aquest matx històric, els de Mia Ordeig tanquen un any de somni. El 7 de gener, el Sant Just tancarà la primera volta contra l’Igualada. Passi el que passi a Les Comes, ja es pot dir que Mia Ordeig i els seus jugadors han realitzat una primera volta per a emmarcar.

Podeu tornar a veure el matx clicant en aquest enllaç. Galeria de fotos, aquí.