La pèrdua de personalitat de les festes populars a Sant Just (I)

Ara que acabem de celebrar la diada de Sant Jordi, val la pena recordar que temps era temps les festes populars, a Sant Just, eren esdeveniments brillants i importants. Ara són tan sols una activitat més, sense ànima i sense lluïment

per Josep Lluís Gil Rivera

Societat, Cultura

Era tota una delícia passejar entre la multitud de parades, on els llibres s’agrupaven per temàtiques
Era tota una delícia passejar entre la multitud de parades, on els llibres s’agrupaven per temàtiques | Arxiu Municipal SJD

(Article publicat en el núm. 494 – abril 2024)

Quan Sant Jordi se celebrava amb llibres. Molts llibres

A Sant Just, sovint s’addueix que la proximitat de Barcelona i el seu atractiu és una competència excessiva. Mantenir una celebració local que sigui rellevant i, alhora, adient amb allò que la identifica és una tasca difícil, però no impossible. Qüestió de voluntat. La festa més popular de la literatura, la Festa de Sant Jordi, bé mereix una celebració a l’alçada. I a Sant Just, això va ser possible durant més de 25 anys, potser 30.

Hem parlat amb alguns dels membres de la Comissió de Cultura de l’Ateneu que van participar en una etapa en l’organització de les Festes de Sant Jordi i les Festes de Tardor. L’Ateneu les va crear i les va organitzar, fins que hi va renunciar. Lluís Bullich, Francesc Homedes, Toni Malaret i Gaspar Orriols tenen molt clar què va passar.

La Festa de Sant Jordi al nostre poble va néixer a redós de l’Ateneu de Sant Just. I mai més ben dit. Era cap a les darreries de la dècada dels 50, o ben a l’inici dels 60. Van començar al vestíbul, el mateix que avui dia acull l’entrada a l’edifici i al restaurant. Més tard, consta que se celebrava en el «… vestíbul de la Sala d’Espectacles…»1. Devia ser cap a finals de la dècada, o ja entrats en els 70, que la celebració es trasllada a l’exterior de l’Ateneu, just al davant. Tot plegat, sota l’atenta mirada de les autoritats municipals locals que deixaven fer, tot i les restriccions imposades pel franquisme.

En aquell moment, a Sant Just encara no hi havia cap llibreria. En els inicis, per poder disposar de llibres, calia anar directament a les distribuïdores. Eren els propis membres de l’entitat qui s’encarregaven de fer el recorregut per les empreses. «Era una feinada», ens diu Toni Malaret, un dels portadors de llibres. Més endavant, quan va aparèixer la llibreria Ressenya, es feia a través i en col·laboració amb la llibreria. Amb el temps, l’Ateneu engrandiria la diada amb el tradicional Concert de Jazz que es feia a la tarda, a la sala del Cinquantenari, i el grup Xibeques hi posava les seves dosis de creativitat esbojarrada.

Expliquen que de vegades calia anar a buscar els autors, un cada any, que hi col·laboraven signant llibres. Es convidava els guanyadors del Premi Sant Jordi. Hi van assistir Tremoleda, Tísner, Folch i Camarasa, Blai Bonet, Espinàs, Calders i Maria Aurèlia Capmany, entre altres.

Més tard, després que a les darreries de 1978 l’Ajuntament adquirís Can Ginestar, la festa es traslladà als jardins de la masia, segurament a començaments dels 80. Durant uns 7 o 8 anys encara se’n va fer càrrec l’entitat cultural santjustenca. La festa era una explosió de fervor popular per la cultura i per la literatura, sobretot en català. Els assistents rondaven, ara encuriosits, ara embadalits, entre les moltes lleixes curulles de llibres, endreçats per temàtiques.

La Festa del Llibre avui, amb molt pocs llibres

No està clar, a hores d’ara, el com i el perquè l’organització de la diada de Sant Jordi va canviar de mans, de l’Ateneu a l’Ajuntament. Ni els antics membres de la Comissió de Cultura recorden cap raó concreta, més enllà del cansament i de la manca de relleu que patia l’Ateneu. Ni tampoc des de l’Ajuntament. Qui va ser regidor de Cultura en el primer govern socialista a Sant Just, a mitjan dècada dels 80, Josep Lluís Solé, no recorda els motius, ni tampoc que hi hagués cap mena de conflicte amb l’Ateneu. El fet inqüestionable és que es va passar d’una tasca solidària i altruista a la fredor aclaparadora de la maquinària municipal. Del protagonisme més absolut i exclusiu dels llibres, a la seva presència testimonial.

Avui dia, la diada de Sant Jordi ha perdut la lluïssor i ha deixat de ser una festa. Ara, Sant Jordi gairebé només acull algunes parades d’entitats, les de les escoles, i les més excèntriques i tothora fora de lloc dels partits polítics. Les dues parades de les llibreries de Cal Llibreter i de l’Escrivà no poden omplir, ni de bon tros, el buit que deixa el record d’aquelles diades històriques. S’ha perdut l’essència de la festa.

1 Francesc Blasco. XXIV Miscel·lània del CES, pàg. 76/77

L’èxit de la diada, i la disponibilitat de l’antiga masia per al poble, van dur Sant Jordi a Can Ginestar, on encara prendria més volada.
Sant Jordi era literatura, fervor popular... i Xibeques. Al mig de la imatge, Santi Solano es barreja entre el públic.
Si voleu sumar-vos al nostre projecte informatiu, feu-vos subscriptors de La Vall de Verç edició paper, a través d'aquest enllaç a partir d'una quota anual de 27,5 € que inclou 11 revistes en paper. Podeu seguir-nos també a Instagram i Twitter.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article