Guanyar una eliminatòria al Barça, el màxim candidat al títol, era gairebé impossible. Per al Sant Just, jugar el play-off era la cirereta del pastís a una temporada històrica. Pensar que acabarien la temporada regular entre els vuit primers i, per tant, tindrien opcions a lluitar pel títol era quelcom inimaginable. Com sempre s’ha dit, l’únic objectiu d’aquest equip era la permanència.

Però tot i que sobre el paper fos impossible, els voltants de la Bonaigua eren ben plens des del migdia. Després d’una temporada increïble, creure que era possible remuntar l’eliminatòria era gairebé obligatori per part d’una afició que sempre ha estat un jugador més i que ha esdevingut clau per transformar la pista municipal en un fortí en els últims anys.

El Barça, ben coneixedors del fet que el Sant Just es fa fort a casa, van posar la directa des del primer minut de partit. No s’havien acabat de complir els primers cinc minuts de partit que el Barça ja guanyava 0-3, amb gols de Xavier Barroso, Joao Rodrigues i Pau Bargalló. Els d’Edu Castro han deixat poques possibilitats als de Mia Ordeig, que no s’aclarien en defensa davant les diferents envestides dels culers.

Ni el primer temps mort de Mia Ordeig, ni l’entrada de Joan Pujalte a la pista, que va iniciar el matx a la banqueta, van aconseguir canviar la dinàmica de l’enfrontament. Minut 7 de partit, i el Barça ja col·locava el 0-4, amb doblet de Pau Bargalló i pocs segons més tard, el mateix Bargalló assistia a Llorca per marcar el 0-5.

Però el Senergy Sant Just continuava sense abaixar els braços i les poques oportunitats que tenia les continuava aprofitant. Va ser aleshores, quan amb un cinc a zero en contra, arribava el primer gol dels locals. Després d’un rebot que bé podria haver estat gol, Cristian Rodríguez va enganxar la bola a mig camp, la va conduir fins a posició favorable i des de la zona de tres quarts va enviar la bola fins al fons de la xarxa. D’aquesta manera pujava el primer gol del Sant Just al marcador.

Després de l’1-5, el Sant Just va aconseguir aturar els d’Edu Castro, ja fos en forma d’una defensa més elaborada o en forma de faltes, que curiosament totes van començar a caure després del gol de Rodríguez. Els de Mia Ordeig van revifar després de l’1-5 i fins i tot van arribar a tenir més oportunitats de gol, però totes van ser aturades per Sergio Fernández.

Amb aquest resultat es va arribar al descans i els jugadors van enfilar cap als vestidors. Però començar el segon temps va ser com iniciar de nou el partit, i per tant repetir el guió dels primers minuts. Al minut 3, Joao Rodrigues marcava el sisè. Al 6, Alabart posava el setè i, al 8, Rodrigues feia el seu hat-trick i col·locava l’1-8 definitiu al marcador.

Un resultat que no ha de deslluir la temporada del Sant Just. Un curs que ni tan sols el mateix equip podria creure, si els expliquessin a principis de setembre. Perquè l’objectiu sempre ha estat la permanència. Però ara els objectius seran altres. El Sant Just ha deixat ben clar que pot competir contra els grans. Així doncs, s’acaba una temporada que quedarà per a la història de l’esport i del municipi santjustenc.