L’HC Sant Just s’enfrontava ahir al cuer CP Voltregà, en partit disputat a Mollet per l’exili forçat de l’equip osonenc. Era una bona ocasió per a consolidar la 9a posició a la classificació i posar distància amb el descens. No hi va haver opció i tot continua igual.

Era el quart enfrontament de la temporada entre els dos equips. En la tercera jornada de l’OkLliga, els de Sant Hipòlit perdien a la Bonaigua (4-2). Posteriorment, es tornarien a creuar en l’eliminatòria de la WSE Cup, la segona competició continental. Els osonencs van guanyar els dos enfrontaments, 1-2 a la Bonaigua i 3-1 a Osona.

El partit d’ahir començava bé per a les aspiracions santjustenques. Un gol de Xavi Crespo, a passada de Joan Pujalte, pujava el 0-1 al marcador. Era el minut 10 de partit i tot semblava que el joc consistent dels rifenyos aquest cop donaria fruits. L’alegria durà poc i 1 minut i mig després Aleix Molas feia l’empat per als locals. Quan faltava menys de 2 minuts per al descans, Arnau Canal transformava un penal i feia el 2 a 1.

Els locals s’havien sobreposat al bon inici del Sant Just i van augmentar el ritme fins a remuntar el matx, mentre que els santjustencs no van saber rendibilitzar les possessions. Les pèrdues de bola, la defensa poc efectiva i la ineficàcia atacant mancada d’idees eren les constants d’un equip que ho intentava, però no sabia reaccionar. Les mancances del Sant Just eren tot just el contrari del que el Voltregà posava damunt de la pista. Mentre Elagi Deitg no feia més que engrandir la seva figura, el porter local, Oriol Codony, amb prou feines havia d’intervenir. Els xuts llunyans dels santjustencs topaven sovint amb els defenses osonencs o anaven desviats.

Al cap de 2 minuts de la represa, Gerard Teixidó col·locava el 3-1 al marcador, després d’un revers que sorprenia Deitg. A partir d’aquí, el Voltregà va dominar amb un joc consistent i ràpid, obrint la pista i amb possessions llargues, tot el contrari d’un Sant Just que s’estavellava un cop i un altre contra la compacta defensa local i contra la seva impaciència inoperant. Sobretot Gerard Miquel ho va intentar, el que més de bon tros, amb molts xuts llunyans i inofensius que no van obtenir cap premi.

Podeu veure el matx clicant en aquest enllaç.