(Extracte de l'entrevista amb Montserrat Tura, publicat en l'edició paper, núm. 502 de març de 2025. Podeu accedir a l'àudio íntegre al final de l'article)

Montserrat Tura va visitar Sant Just el 20 de febrer. Fou membre del govern de la Generalitat entre 2003 i 2010, ostentant les conselleries d’Interior i de Justícia, successivament, en els governs tripartits. Amb motiu de la seva presència a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu, on va fer una conferència sota el títol El cas dels rabassaires, vam tenir ocasió de parlar amb ella per copsar la seva visió del món i de Catalunya en els nostres dies.

Tura parla amb aquell posat pausat dels qui dominen l’escena. I parlen de tot. Li demanem si a l’extrema dreta se li han de fer cordons sanitaris o se l’ha de combatre:«... els cordons sanitaris per combatre l’extrema dreta són només una estratègia parlamentària i així no desapareixerà. Se l’ha de combatre, fent que no hi hagi marginalitat social, on els seus missatges arrelen molt fàcilment... Si es fan programes on les escoles funcionen bé, els barris, la rehabilitació i l’accés a l’habitatge funciona bé, treus una part del seu discurs repetitiu que dona la culpa de tot el que està passat a persones que venen de fora... L’extrema dreta també fa altres coses, com reescriure la història i intentar que siguem uns ignorants. Jo crec en les persones lliures, en el fet que tinguin accés a la informació i que es puguin decantar per qualsevol de les opcions».

L’efecte del nou ordre mundial, amb els Trump i companyia, ens retrotrau a cent anys endarrere, quan els rics eren molt rics i els pobres, molt pobres:«... en el moment que les formacions socialistes i comunistes van dir que la línia leninista d’igualtat havia fracassat perquè esdevenien dictadures, en aquell moment estàvem acceptant el lliure mercat i amb això sabíem que hi hauria persones amb més renda i amb menys... La fórmula per reequilibrar això és la fiscalitat progressiva que es destini a crear serveis públics de qualitat que beneficien tothom, però especialment les rendes més baixes. Els serveis públics són el patrimoni d’aquells que no tenen patrimoni... Algunes formacions polítiques estan destruint el paper reequilibrador que pot fer l’Estat. Aprimar l’Estat i beneficiar únicament les rendes altes és una política d’extrema dreta. Sorprèn els 88 milions de vots que va obtenir Donald Trump i les victòries de Milei, d’Orbán o de Meloni. A la llarga, això descapitalitzarà el 95% de la població».

En aquest context, on està l’esquerra?, li demanem: «... Si abans parlàvem que un sistema progressiu de fiscalitat podia permetre una certa redistribució de rendes, en el moment que l’economia és global ja no tens atribucions per aplicar fiscalitat allà on es produeix. Això ha fet que el discurs de l’esquerra s’hagi diluït... I una altra causa, ens agradi o no, és que la fiscalitat verda té un problema perquè de vegades és injusta amb els pobres. Quan es diu que els cotxes vells contaminen molt, qui circula amb cotxes vells acostumen a ser persones de renda baixa... S’ha de trobar una altra fiscalitat verda que no castigui precisament les rendes baixes...»

En l’àmbit català, quina responsabilitat tenen els partits catalans en el canvi radical de les expectatives en els últims 7 anys?«... la responsabilitat no és ara, sinó en el moment que van gosar afirmar que la independència era a tocar... Si anomenem causa catalana a intentar que la nació catalana sigui reconeguda com a tal, és cert que pateix d’un cop que va ser la sentència de l’any 2010, però també és veritat que en les eleccions d’aquell any ningú porta en el programa que la solució sigui la independència... L’única formació que ho porta en el programa, Esquerra, perd la meitat dels seus diputats... Artur Mas veu que els problemes se li acumulen, que tot és molt complex i tria la via de prometre l’impossible. L’impossible en aquell context, perquè no hi ha res que ho sigui...»

I el català, la llengua, se’ns mor? Què hem de fer?«... La Carme Junyent deia que el català té un tresor que no tenen altres llengües... de tant en tant suma nous parlants. Això era molt més meravellós quan l’arribada de persones d’altres indrets era menor. Ara és molt gran i això vol dir que s’han de reforçar les aules d’acollida i s’ha d’ensenyar la llengua pròpia als nens i també a les famílies...»

Clicant a continuació podeu escoltar l’entrevista íntegra: