L’Atlètic Sant Just afrontava el matx de Copa del Rei contra el Mallorca amb il·lusió, molta il·lusió. Amb molt a guanyar, si sortia bé, i poc, molt poc a perdre, si queien. La il·lusió, no tan sols dels jugadors i tècnics. Dirigents, afició, Sant Just en molt bona mesura, compartien un estat d’elevació moral, gairebé levitació, propi de les situacions extraordinàries. L’ambició de guanyar ho pot tot.

Fins i tot, que persones no habituals, algunes que no connecten amb el futbol fessin acte de presència. Com una mena de pelegrinatge compartit, a l’exili forçat d’haver de jugar al Camp Municipal de L’Hospitalet el partit, la fita més transcendent que cap equip de futbol del nostre poble hagi viscut mai. L’estadi riberenc oferia un aspecte extraordinari, amb una grada pletòrica, abocada amb l’equip fins al minut 90. El 29 d’octubre de 2025 restarà en la memòria de molts santjustencs, aficionats al futbol o no, com una data de comunió apoteòsica entorn d’una il·lusió col·lectiva.

El matx ha tingut dues parts ben diferents. La primera ha començat amb el Mallorca dominant, però sense fer mal a l’Atlètic. Durant 10 minuts, els balears han dominat el joc, sense crear ocasions, però. Els santjustencs s’han tret la por del damunt i han contraatacat amb perill, partint d’un plantejament defensiu impecable, amb un esquema 5:4:1 de línies molt juntes que dificultaven l’elaboració dels visitants. El seu domini estèril no s’ha traduït en perill per a la integritat de la porteria local. 

En canvi, a l’altra àrea algunes transicions ben trenades han generat alguns contracops perillosos a peus dels jugadors locals. L’ocasió més clara, una vaselina des del límit de l’àrea visitant que el golejador Jan Gonzalez ha llençat per damunt del travesser. L’equilibri s’ha trencat amb l’expulsió del capità santjustenc, Palacios, per una entrada perillosa que vorejava la frontera entre la targeta groga i la vermella directa. L’àrbitre no ho ha dubtat i, al minut 25, l’At. Sant Just perdia un dels seus millors jugadors fins al moment.

L’inici de la segona part ha viscut un canvi d’escenari. Els santjustencs s’han desdibuixat i els mallorquinistes han pres la iniciativa amb més facilitats per generar perill. Abdón Prats feia el 0-1, amb la col·laboració involuntària d’un defensor local. Prats tornaria a marcar més tard, empenyent la pilota després d’una jugada per banda. El matx quedava llest per a sentència. Fins al final, més domini d’un Mallorca ara sí molt superior, però sense finor. El millor jugador del matx, el porter local, Toni. Excels amb els peus, ha estat el millor generador de contres locals a la primera part. A la segona, se li ha girat feina i s’ha pogut lluir en unes poques accions. Res ha pogut fer en els gols.

En roda de premsa, l’entrenador visitant, Yagoba Arrasate, ha felicitat els homes de l’Atlètic pel gran joc practicat i ha lamentat que un partit d’aquestes característiques no l’hagin pogut gaudir en el seu camp. Arrasate ha augurat una bona temporada per l’Atlètic.

El tècnic local, Conrad Garcia, ha agraït l’esforç titànic que han fet els jugadors. De fet, alguns han abandonat el terreny de joc amb molèsties, però per sort no s’han hagut de lamentar lesions. Ha reconegut que la Copa ha estat una gran distracció per ells i que no els ha permès competir en lliga com habitualment fan, però que ara han d’agafar tot allò positiu i fer tan bon paper com ho han fet contra el Mallorca.