Des de dins, asseguren que només cal guanyar un partit i és cert, perquè a la zona baixa de la taula de l’Ok Lliga els equips es troben a molt pocs punts de distància. Però aquest partit cada vegada tarda més a arribar. Després de 15 jornades, l’Innoaesthetics HC Sant Just només ha estat capaç de guanyar tres partits. Per contra, l’equip de Mia Ordeig ja suma deu derrotes, l'última aquest 17 de gener, contra el Rivas a casa, un d’aquells partits que calia guanyar.

L’afició cada vegada està més desil·lusionada. Fins i tot els fundadors de la Penya del Vidre van tornar a La Bonaigua, esperant que alguna cosa canviés. Com a mínim, que els jugadors fossin capaços de mostrar orgull davant d’un rival aparentment assequible. El mateix orgull que mostren davant el Liceo i que són incapaços de mostrar contra aquells que són els seus rivals directes. El diagnòstic, per a molts, és la falta de motivació, que s’acaba encomanant a l’afició.

El Rivas ha passat per sobre d’un afeblit Sant Just que ni amb 14 faltes directes va ser capaç d’aturar-lo. La defensa sempre ha estat un dels grans problemes del Sant Just. De fet, a inici de temporada, Mia Ordeig confessava, en entrevista amb La Vall de Verç, que era una de les coses que volia canviar del seu sistema. Sembla, però, que o bé els canvis no arriben o que els jugadors no entenen l’entrenador.

Els madrilenys van ser els primers a avançar-se, només dos minuts després del començament, obra de Javier Verdú. Després, intercanvi de possessions i de múltiples faltes directes per part dels dos equips, algunes xiulades amb més encert que altres, però l’ocasió pel Sant Just va acabar arribant. A onze minuts del descans, l’àrbitre ensenyava la targeta blava al madrileny Gerard Escolà i en situació d’inferioritat Pau Gilabert va aconseguir que assenyalessin penal per una acció controvertida dins l’àrea. Xavi Crespo va pujar l’1-1 marcador des del punt de penal.

Els madrilenys, però van tardar pocs minuts a tornar a posar-se per davant dels locals. Aquesta vegada per via de Sergio Martín. Amb l’1-2 al lluminós els jugadors van desfilar cap al vestidor. En començar el segon temps, els santjustencs semblava que fossin capaços d’igualar el marcador, o com a mínim de salvar una derrota per la mínima, però el tercer gol visitant va acabar arribant. Adrian Pos va ser l’encarregat de pujar el tercer gol del Rivas al marcador. I encara van poder marcar un quart quan els van atorgar el llançament de falta, a conseqüència de les deu faltes santjustenques, però aquesta vegada Gerard Camps va aturar el tret.

A les acaballes del partit, el Sant Just va tenir l’oportunitat de maquillar el resultat, fins i tot d’aconseguir l’empat. El Rivas també va arribar a les 10 faltes i aquesta vegada va ser Pau Gilabert qui va preparar-se pel llançament, però finalment la bola no va entrar a la porteria. A manca de quatre segons, l’únic jugador que és capaç de mostrar una mica d'orgull i de passió, Xavi Crespo, va marcar el 2-3 definitiu.

Amb tres partits de quinze guanyats, la salvació comença a ser complicada, sobretot quan queden desplaçaments a Galícia o al Palau Blaugrana per endavant. Però la qüestió va més enllà. Lluitar per la permanència, per història i per pressupost, és el que li toca viure al Sant Just, però enguany sembla que s’hagin cansat de lluitar. No són capaços ni de lluitar a la WSE Trophy, una competició que l’any passat el PAS Alcoi va guanyar sense gaires complicacions.

Potser cal incorporar més jugadors de la casa, que visquin el club i que hagin vist com el primer equip ha hagut de passar per gairebé totes les categories fins a arribar a l’OK Lliga i que lluitin en tot moment. O canviar el xip de l’equip, perquè, ara per ara, la permanència perilla i molt.